Istorgia

(Fontauna: Dr. Martin Bundi, Historische Aspekte der Gemeindebildung im Albulatal und Impulse zur knftigen Entwicklung, Novitats 2004.)

Val Alvra

Scuvertas cumprovan, tgi la Val Alvra stada colonisada gio aint igl taimp preistoric. Documentadas n culegnas digl taimp da bronz e da fier per lung dalla veia da transit digl nord agl sid duvrada pi tard digls Romans sur igl pass digl Gelgia resp. digl Set.

Igl novavel tschentaner siva Cristus existiva la Val Alvra cun Surses scu district d'administraziun e dertgira cun sedia a Casti. Chella unitad scrudada aint igl taimp otmedieval cun la repartiziun dalla pussanza e possess sen divers dominis feudals cun agens castellans u signours giudizials. Igl onn 924 neida numnada per l'amprema geda la clostra Uapitines dasper Alvaschagn. I sa tracta c dall'anterioura clostra da donnas sper Mistail, alla quala i appartigniva er en grond cumplex d'ena curt.

Ainten la part soura dalla Val Alvra n sa furmos igl 12 e 13avel tschentaner dus signareias feudalas mundanas cun mintgamai en district da casti a Belfort (Brinzauls) e Greifenstein (Filisour). Belfort nia fundo digls barungs da Vaz ed nia an mang pi tard agls barungs digl Toggenburg, alloura agl Muntafung e pi tard agls conts austriacs. Greifenstein era la sedia d'administrazun e dertgira digls barungs da Wildenberg (Sagogn). Chels barungs retics possedevan aint igl 13avel tschentaner gronds bagns funsils, tranter oter er an Nagiadegna. Els n stos igls amprems interessents per en transit sur igl pass digl Alvra per garanteir ena communicaziun directa cun lour possess an Nagiadegna. La colonisaziun ed equipaziun dalla gronda part dalla Val Alvra davains, succedeida aint igl 11 anfignen igl 13avel tschentaner. Igl territori da Barvogn / Filisour pudess esser nia coloniso n da Nagiadegna, igl territori dad Alvagni pero se dalla Val Alvra dafora. Da moda parallela cun igls da Wildenberg promovivan er igls barungs da Vaz la colonisazun libra. Igls territoris digl cumegn da Farrera odiern e dalla fracziun da Tavo, Tagn, eran uriundamaintg pastgiras dad Alvagni. Successivamaintg n sa colocos ainten la Val Alvra davains er igls Gualsers da lungag tudestg. Anturn igl 1460 sa preschentavan Farrera e Tagn scu vischinadis dad Alvagni ed anturn igl 1482 neida exequeida ena partiziun territoriala. Dantant tgi Tagn e Farrera n restos germanisos, Alvagni turno an connex cun la refurmaziun puspe tar igl lungatg rumantsch.

Igl nom Alvra nia documento per l'amprema geda igl onn 1349 scu Ilbelle, igl onn 1365 scu Albellen. Igl nom savess derivar digl lategn per l'ava alva (lat. albulus = alv). Alla fegn digl 15avel ed alloura er igl 16avel tschentaner n chels dretgs administrativs digls signours feudals ias ve sen igls vischinadis, vot deir, la populaziun digl territori sa patrunada da chels dretgs antras compra. Organ da dertgira davantada la nova vischnanca giudiziala, tgi cumpigliva per regla ples vischinadis (vischnancas). Igls vischinadis eran an amprema lengia corporaziuns administradas autonomicamaintg per las tgossas economicas, an spezial per l'agricultura.

La Val Alvra cumpigliva an tot 5 vischnancas giudizialas: Casti, Vaz, Barvogn, Belfort davains e dafora, noua tgi las dus davosas n nascheidas igl onn 1613 or digl cumegn d'antrouras Belfort.

Siva dalla extincziun digl Stadi dallas Treis Leias ed an connex cun l'erecziun dalla Republica helvetica igl onn 1798 n las organisaziuns politicas e giudizialas existentas neidas dissolveidas. An pe dallas vischnancas giudizialas nia stgaffia en district Alvra, noua tgi dava ena suletta dertgira per igls cass penals e civils. Anturn igl 1803 ed antras las actas da mediaziun n las structuras federalisticas neidas restabilieidas scu digl taimp digl stadi dallas Treis Leias, an spezial las vischnancas giudizialas. La cumpetenza da legislaziun stava ossa an mang digl cunsegl grond. Cun l'erecziun dalla confederaziun igl 1848 e cun la constituziun cantunala digl 1854 n neidas stgaffeidas structuras directas democraticas e las vischnancas giudizialas n stadas dismessas definitivamaintg.

Alvagni

Alvagni vischnanca schea sen ena terrassa suglialeiva sen en'otezza sur mar da stgers 1200m per lung dalla veia da communicaziun vers Tavo. Alvagni Bogn schea sen la sola dalla val dasper l'Alvra. L'amprema menziun dereiva digl onn 1244 scu Aluenude, pi tard igl 1530 scu Allwene. Schibagn tgi la vischnanca d'Alvagni neida intschendrada igl 19avel tschentaner da dus gronds incendis, exista aint igl center dalla vischnanca anc parzialmaintg ena substanza da construcziun digl taimp medieval. La baselgia dalla naschientscha da Maria scu er la tgesa-pravenda dasperas cun en tetg a quatter alas, impriman igl maletg istoric dalla vischnanca. Circa a parteir digl 1975 n neidas construeidas numerousas tgesas ed abitaziuns da vacanzas segl territori da Salonder e Tgaplotta, tgi on er mido igl maletg dalla vischnanca.

Alvagni schea segl cunfegn tranter igl lungatg tudestg e rumantsch. Colonists gualsers n da Tavo n sa colocos igl 13 e 14avel tschentaner ad Alvagni. Durant igl taimp dalla cunterrefurmaziun, vers la fegn digl 17avel tschentaner, on igls paders caputschigns reconquisto igl lungatg rumantsch ad Alvagni. Igls anteriours vischinadis dad Alvagni, Farrera e Tagn pero n restos tudestgs.

Sur igl territori dallas Aclas, schea l'Alp dalla Creusch. Da l'otra vart digl spei sa catta l'Alp Ramoz, tgi vign duvrada per alp dall'armainta e sen la quala i sa catta ena tgamona digl Club alpin svizzer secziun Arosa. La part sot digl Welschtobel on chels dad Alvagni cumpro giu igl onn 1481 digls pours dad Arosa. La colliaziun cun la veia d'Alvra purto en tschert progress per la fracziun digl Bogn d'Alvagni ainten la sagonda mesadad digl 19avel tschentaner. La funtanga cun ava da zolper neida utilisada ples tschentaners per igl scopo da cura. La tgesa da cura digl 1866 e neida angrondaneida igl 1904, igl 1962 neida sarada e surdada pi tard alla decadenza. Igl onn 2001 savia neir avert igl nov center da bogn. La plazza da golf, tgi neida averta igl 1997 schlargea la purscheida turistica per l'antiera regiun.

Alvaschagn

La fracziun d'Alvaschangn schea sen en'otezza sur mar da radond 1000 m, radond 200 m sur l'Alvra, sen l'antrada alla tgavorgia da Meir (tud. Schynschlucht) La vischnanca neida svieida digl traffic stradal scu er dalla Veiadafier retica. L'amprema menziun succedeida igl onn 1154 scu Alvisinis, igl onn 1551 per l'amprema geda cun la versiun rumantscha Dalvaschain. Segl territori dalla fracziun neida cattada gaffanaglia digl taimp da bronz.

Alvaschagn era pi prubabel ena staziun da dazi segl cunfegn tranter igls signeradis digls barungs da Vaz ed igl uestg da Coira. Da muntada la baselgia carolinga deditgeida a son Peder a Mistail, cun las treis apsidas, biageida anturn igl onn 800. Igl maletg dalla vischnanca vign domino dalla baselgia parochiala baroca, deditgeida a son Stefan e biageida igls onns 1653-57. La clav e la sieir da legnamer ainten la voba digl cumegn uriund ranvieschan agls patrungs-baselgia son Peder e son Gisep.

Anfignen la mesadad digl 20avel tschentaner ins viveva principalmaintg dalla tratga da biestga. Ena migliuraziun totala neida sarada giu gio igl onn 1950. En pr mastirants pitschens e menaschis da prestaziun da sarvetsch porschan dasper l'agricultura e l'economia forestala en pr plazzas da lavour. La construcziun dalla veia da Meir (1870), la lengia dalla Veiadafier retica (1900), l'ovra electrica da Niselas /Solas) (1905) u la veia da sviamaint (1980) on augmento mintgamai la populaziun a curta vista. Durant igls onns 1903 06 e 1929 64 la Gips-Union AG Turitg exploto geis.

Brinzauls

La fracziun da Brinzauls schea sen ena terrassa sen la veia da communicaziun da Lantsch a Tavo sen en'otezza da radond 1150 m s. m. Alla fracziun appartigna er la culegna da Vasarauls, tgi schea sen igl tratg dalla veia viglia sur igl pass digl Gelgia e digl Set. L'amprema menziun datescha digl onn 840 scu Brienzola. Igl nom dobel an tudestg e rumantsch porta igl cumegn uriund siva digl 1. da schaner 1997.

Agl ost dalla vischnanca paradescha la ruigna da Belfort cun las pi viglias parts digl taimp 1200 s. Cr. Igl casti era la sedia principala digls barungs da Vaz. Igls davos onns n neidas fatgas grondas lavours da conservaziun ve dalla ruigna marcanta. Ulteriouras ovras da construcziun marcantas n la punt da lenn cuverta Belfort e la punt viglia da Belfort (Paunt dalla dieschma) dasper la veia viglia. Da vista sacrala Brinzauls sa statgea igl onn 1526 da Lantsch. La baselgia deditgeida a son Calixt e posseda aint igl intern en altar antaglea e da gronda muntada.

La notg digls 30 sen igls 31 da mars 1874 en incendi an vischnanca destruia 24 da 37 tgesas resp. 30 da 45 casadas scu er la baselgia. Las tgesas cun dimensiuns marcantas n neidas construeidas da nov per lung dalla veia angulivada. Igl sectour economic primar (agricultura ed economia forestala) anc adegna impurtant per Brinzauls. Siva digl 1400 posseda Brinzauls scu er igls dus cumegns uriunds Alvaschagn e Surava (oz tots treis cumegns fracziuns digl cumegn Albula/Alvra) las alps Altein sen territori da Tavo (Tagn). Graztga agls treis cumegns uriunds posseda igl nov cumegn fusiuno Albula/Alvra ultra dalla conproprietad segl territori d'Altein en'alp d'armainta da l'otra vart digl spartaveias dall'ava segl territori d'Arosa.

Casti

Casti schea alla sbuccada dall'Alvra e dalla Gelgia sen en punct da traffic impurtant da vigl ann. Igl onn 831 Casti nia menziuno per l'amprema geda scu Castello Impitinis cun sedia digl administratour roial. Sen igl mot-baselgia sa cattan restanzas d'en casti roman.

Igl 1343 neida menziunada per l'amprema geda la baselgia da son Stefan, tgi neida biageida danov antras igls caputschigns e decorada cun impurtants antagls e picturas. Igls 11 da matg 1890 en grond incendi devasto grondas parts dalla vischnanca. 24 tgesas e 34 uigls n stos intschendros an curt taimp. La reconstrucziun succedeida er graztga agl ageid generous e spert per lung dalla Veia soura, la veia da commers tranter Coira-Planeiras e Casti tgi era frequentada fitg ferm da chel taimp. La veia manava da mez vischnanca se, anfignen tgi en sviamaint parzal, biagia igl 1999, purto en livgiamaint per la vischnanca gravageda digl traffic.

A parteir digl 1850 on igls amprems menaschis da hotels, erigias an spezial per passants, purto pussebladads da gudogn a Casti, uriundamaintg da taimpra agricola. Ulteriours menaschis sa sarvetsch da prestaziun e da mastiranza n sa collocos a Casti e porschan plazzas da lavour. Casti surpiglia ultra da chegl ena funcziun da center regiunal an tgossas d'administraziun e scola.

Mon

La fracziun da Mon schea sen en'otezza da radond 1200 m s.m. agl sidvest da Casti. Durant igl taimp roman anfignen igl taimp medieval tardeiv era Mon dasper la veia da transit sur igl pass digl Gelgia resp. digl Set. Igl Crap Ses tranter Casti e Cunter era da chel taimp en grond impedimaint, uscheia tg'igl access an Surses succedeva tras chel territori. Dasper la veia da transit schea la baselgia da son Cosmas e Dungiang, ena baselgia viglia da passa 1000 onns. Igl clutger imposant cun las fanestras ad artg radond accupladas preschainta anc fastezs d'ena preschentaziun da son Cristoffel, igl sontg patrung digls viandants. La voba digl cumegn da Mon ranviescha ultra da chegl agl possess funsil uriund dalla clostra da Faveras (Pffers): la suletta differenza ena frastga dad r aint igl pechel dalla columba, dantant tgi igl sagial dalla clostra da Faveras cuntigna ena frastga da lenn. An vischnanca paradescha la baselgia baroca da son Francestg, erigeida igls onns 1643 48.

L'amprema menziun datescha d'anturn igl onn 1001 scu de Maune, igl 1281 suandada la denominaziun Mans. Anfignen igl onn 1943 nia duvro igl nom uffizial tudestg Mons.

Stierva

Stierva furma ena culegna cumpacta sen stgers 1400 m s. m. sen la vart sanestra dalla val sur l'Alvra. Igl nom tudestg Strvis nia duvro scu denominaziun uffiziala anfignen igl onn 1943. Documento igl nom Seturiuo igl onn 840.

La baselgia gotica, erigeida anturn igl 1521 e deditgeida a sontga Maria Madlagna e La Tour abitada (Wohnturm) digl taimp medieval n bagns culturals da muntada regiunala. La Tour sarviva agls signours da Strffis, tgi n nias menziunos per l'amprema geda igl 1312, e tgi n morts or igl 15avel tschentaner.

Stierva, scu vischnanca caracteristica purila, schea betg dasper ena veia da transit ed cuntanschibla davent da Casti sur la fracziun da Mon. Igl onn 1959 gl nia decidia da manar tras ena migliuraziun totala, tgi neida exequeida durant igls proxims treis decennis.

Surava

Igl nom Surava da provegnientscha rumantscha e vot deir sur l'ava. La vischnanca perlung dalla veia schea sen la sola dalla val davart dretga dall'Alvra. Anturn igl 1580 purtava la vischnanca igl nom Surraguas. Digl 1869 anfignen igl 1883 furmavan Surava e Brinzauls en sulet cumegn politic.

Dasper las tgesas tgi n ornadas per part retgamaintg e tgi ans regordan alla cultura da biagier da Nagiadegna, vign igl maletg dalla vischnanca domino dalla baselgia da son Siari (heiliger Georg). La fatscheda dalla baselgia mossa en maletg da son Siari. La voba digl cumegn uriund da Surava simbolisescha la scena digl mazzamaint digl dragung antras son Siari ed igl bindel blo scu segn dall'Alvra.

Surava schea sen la veia vers Tavo ed an direcziun da Nagiadegna. La construcziun dalla veia d'Alvra succedeida igl 1855 58, la communicaziun vers Tavo igl onn 1871. Igl 1903 Surava obtignia ena staziun per lung dalla lengia dalla Veiadafier retica. Antras ena colliaziun da traffic scu er dalla forza d'ava digl ual da Mulogn Surava sa sviluppo da lez taimp ad en pitschen li industrial cun ena fabrica da biscotgs, ena fuschigna, ena vaschlareia, ena fabrica da zurplegns, en mulegn ed ena tanschareia. Igl onns 1920 1948 nia mano ena caltgera. Segl territori anturn la staziun nia exploto touf anturn igl 1900. Igl menaschi ia igl onn 1961 an mang dallas Ovras da material da construcziun Surava SA.

Cumegn Albula/Alvra
Veia Baselgia 6
7450 Tiefencastel

Tel. +41 81 681 12 44
Mail: info@albula-alvra.ch

sarvetsch tecnic

pichet nomra clom dageid
+41 79 308 12 71 (nigns SMS e WhatsApp)

Ouras da spurtegl

  • Glindesde e mesemda

    08.00 - 11.30 / 13.30 - 17.00

  • Venderde

    13.30 - 17.00


Vous ans cattez c

Impressum   |   Schurmetg da datas   |   Login powered by Axians Ruf AG 2019 | Cumegn Albula/Alvra